Les assessories legals compleixen igual que les altres: tres obligacions mesurades en 603 webs

Aquest estudi no jutja la feina jurídica de ningú. Comprova tres coses concretes a la web de 603 assessories i despatxos, i les compara amb les mateixes tres comprovades a les altres 3.987 empreses del corpus.

Les tres són aquestes. Que la web no activi galetes ni rastrejadors abans que el visitant doni permís, i que li ofereixi on donar-lo: falla el 69,0 % (416 de 603), davant del 71,7 % del conjunt. Que publiqui la identificació completa de qui presta el servei: falla el 42,5 % (253 de 596), davant del 37,5 %. Que ofereixi informació de privacitat accessible: falla el 22,1 % (133 de 603), davant del 24,4 %.

Suma-les i surt el que de debò importa. El 85,7 % dels despatxos falla almenys una, i el conjunt és al 85,6 %. El 14,3 % (85 de 596) no en supera cap de les tres, i el conjunt és al 14,4 %. Dues dècimes en totes dues direccions. Aquest sector no destaca ni per bé ni per malament, i aquesta és la troballa.

Entre l’1 i el 3 de setembre de 2026, Wakaris va passar les mateixes 55 comprovacions automàtiques per 4.590 webs d’empreses espanyoles. Cap no es va triar després de veure’n el resultat, així que els denominadors admeten comparació entre els 14 sectors i les 52 províncies de l’estudi.

Cada percentatge es calcula sobre les webs en què aquella comprovació concreta es va poder executar, i per això el denominador baixa a 596 en dues de les xifres i es queda en 603 en les altres. Les cel·les amb menys de 30 observacions s’exclouen per mostra insuficient.

Els límits d’aquest mètode importen més aquí que en altres sectors, i convé dir-los. La comprovació és automàtica, es fa sobre la pàgina principal del domini i en una sola càrrega: detecta si una peça hi és i és abastable, no si el seu contingut és correcte, ni si és veraç, ni si encaixa amb el que el despatx fa de debò. No és una auditoria jurídica ni la substitueix. Qualsevol la pot reproduir sobre la seva pròpia web, gratis i sense crear compte, passant-la per Wakaris.

Cadascuna de les tres comprovacions té al darrere una obligació concreta, i val la pena anomenar-les una per una en lloc de parlar de «la normativa».

La identificació del prestador l’exigeix l’article 10 de la Llei 34/2002, que obliga a posar a disposició del destinatari, de manera permanent i gratuïta, les dades del prestador: denominació, domicili, contacte directe, dades registrals i número d’identificació fiscal, més les de col·legiació i titulació quan es tracta d’una professió regulada. Aquest últim punt és cosa de despatxos.

La informació de privacitat l’exigeixen els articles 13 i 14 del Reglament (UE) 2016/679, que enumeren què cal dir a la persona les dades de la qual es tracten. I les galetes, l’article 22.2 de la mateixa Llei 34/2002, que permet fer-les servir només si l’usuari hi ha consentit després de rebre una informació clara i completa, amb l’excepció de les estrictament necessàries per prestar el servei que ha demanat.

El que ve a continuació són hipòtesis de treball, no conclusions de l’estudi. Les dades diuen què passa; el perquè s’ha de raonar.

La primera és que el coneixement no baixa a la plantilla. En un despatx, qui sap de protecció de dades assessora clients, i la web la munta un proveïdor extern amb una plantilla de sector. Els textos legals es redacten una vegada, s’enganxen i ja ningú no hi torna.

La segona és que l’avís de galetes sembla resolt perquè es veu. Un cartell a la pantalla dona sensació de compliment, però la comprovació no mira el cartell: mira si alguna cosa es va activar abans que ningú toqués res, i si hi havia on dir que no. Un avís muntat per defecte, amb els rastrejadors carregant des del principi, surt exactament igual que no tenir avís.

La tercera és la distància entre el consell i la pròpia casa. Revisar la web pròpia no es factura a ningú, no té data límit i no l’hi reclama cap client. És la feina que sempre es queda per a la setmana vinent, i això explica força bé un empat al 14,3 % amb la resta del teixit empresarial.

Totes tres s’arreglen en una estona i en aquest ordre, de menys a més feina.

Una: la identificació. Reuneix denominació, domicili, un contacte directe, dades registrals, identificació fiscal i, per ser una professió regulada, col·legi i titulació. Posa-les a l’avís legal i enllaça’l des del peu de totes les pàgines. Ho detalla la guia d’identificació del prestador.

Dues: la informació de privacitat. Que existeixi, que s’hi arribi des de qualsevol pàgina i que cobreixi el que enumeren els articles 13 i 14. En tens el detall a la guia d’informació de privacitat.

Tres: les galetes, que és la que demana més mans. Res que no sigui estrictament necessari es pot carregar abans del consentiment, i la Guia de galetes de l’AEPD hi afegeix dos criteris que sovint es passen per alt: rebutjar s’ha d’oferir «al mateix temps, al mateix nivell i amb la mateixa visibilitat» que acceptar, i l’usuari ha de poder retirar el consentiment després. La guia de gestió del consentiment ho desenvolupa.