En resum
Què comprova
quatre dades d’identificació, una per una, presents o absents.
Quan salta
quan qualsevol de les quatre no apareix. Severitat: Important.
Per què importa
és una obligació legal i, a més, el primer que mira qui dubta si pagar-te.
Dada de Wakaris
el 45,4 % de les pàgines on s’ha executat aquesta comprovació hi falla.
Què és i què comprova aquesta troballa
La pregunta que fa aquesta troballa és la més bàsica que es pot fer a una web comercial: es pot saber qui hi ha al darrere? No pregunta si ho expliques bé ni si ho expliques bonic. Pregunta si hi és.
I ho fa en quatre peces, perquè cadascuna respon a una cosa diferent. La identitat és el nom de qui presta el servei, que és el nom legal i no necessàriament la marca. L’adreça geogràfica és un lloc físic on localitzar-te. El contacte electrònic és una via directa i ràpida per escriure’t. I les dades registrals són els identificadors que permeten comprovar que aquesta empresa existeix de debò: el número fiscal i, si escau, les dades del registre corresponent.
Les quatre s’avaluen per separat i en binari: cadascuna hi és o no hi és. No hi ha graus intermedis, ni nota mitjana, ni ponderació. Per això la troballa pot aparèixer amb tres dades publicades i una d’oblidada, que és el cas més freqüent de tots.
Com es comprova
Wakaris analitza la pàgina que li dones i et diu quina d’aquestes quatre dades no troba, una per una. És la via directa per saber què et falta, sense instal·lar res ni crear compte, i el resultat es llegeix en un segon perquè són quatre caselles.
Hi ha un detall d’abast que convé tenir clar per interpretar bé el resultat. La comprovació es fa sobre un URL, i aquestes dades solen viure en una pàgina d’avís legal enllaçada des del peu. Si analitzes una pàgina interior que no arrossega aquesta informació, la troballa pot aparèixer encara que la teva web sí que la publiqui en un altre lloc. Analitzar la pàgina que porta l’avís legal, o comprovar que el peu repeteix l’essencial a totes les pàgines, resol el dubte.
I hi ha un límit que cap comprovació automàtica no pot salvar: detecta presència, no veracitat. Un número fiscal inventat compta com a present igual que un de real, i una adreça d’un edifici on no hi ha ningú també. La màquina confirma que la dada està publicada; que sigui la correcta és cosa teva.
Per què importa
Hi ha dos motius i són independents, així que complir-ne un no t’eximeix de l’altre.
El primer és legal. A la Unió Europea i a Espanya, qui presta serveis a través d’una web té el deure d’identificar-se i d’oferir una via de contacte. Aquest article no reprodueix el text de la norma ni substitueix un advocat: el que exactament t’aplica depèn de la teva activitat i de la teva forma jurídica, i això es consulta amb qui hi pugui respondre per escrit. El que sí que és segur és que "no ho tinc publicat" no és una posició defensable.
El segon és de confiança, i és el que sol moure l’agulla del negoci. La guia de contingut útil de Google planteja, com a pregunta d’autoavaluació, si el contingut es presenta de manera que doni confiança, amb informació sobre l’autor o sobre el lloc que el publica, i si algú que investigués aquest lloc en sortiria amb la impressió que és fiable. Un visitant fa la versió curta d’aquesta investigació abans de pagar-te: busca el nom, l’adreça i a qui reclamar. Si no ho troba, se’n va.
Causes habituals
Aquesta troballa gairebé mai no és una decisió: és un oblit amb diverses formes típiques.
La més comuna és la plantilla. Moltes webs es munten sobre un tema que porta una pàgina d’avís legal d’exemple, amb text de farciment o directament buida, i ningú no l’omple perquè l’enllaç existeix i sembla resolt. La segona és l’enllaç trencat o mut: el peu enllaça a una pàgina que ja no hi és, o que es carrega en blanc.
La tercera és la dada tancada. La identificació existeix, però és dins d’una imatge, d’un PDF o d’un bloc que es munta amb JavaScript, així que ni una comprovació automàtica ni un cercador no la llegeixen. La quarta és la reticència raonable: un professional que treballa des de casa no vol publicar el seu domicili, així que no publica cap adreça en lloc de buscar una alternativa vàlida.
I la cinquena és la més silenciosa: la dada repartida. El nom és a "Qui som", el correu a "Contacte" i el número fiscal a les condicions de compra, i cap pàgina no els té junts. Cada peça existeix, però ningú no et pot identificar d’una sola lectura.
Com solucionar-ho
És una de les troballes més barates d’arreglar: mitja hora de feina i no toca el codi de la teva web.
Primer, ajunta les quatre dades en una sola pàgina d’avís legal i fes servir el nom legal, no només la marca comercial. Afegeix-hi l’adreça, un correu electrònic que es pugui copiar —un formulari està bé com a complement, però no substitueix una adreça de correu directa— i els identificadors fiscals i registrals que et corresponguin.
Segon, enllaça-la des del peu de totes les pàgines, amb text de debò i no dins d’una imatge. I repeteix en aquest peu l’essencial: nom legal i correu. Amb això, qualsevol pàgina de la teva web passa la comprovació per si sola.
Tercer, si treballes des de casa i no vols publicar el teu domicili, resol-ho amb una adreça alternativa vàlida en lloc d’ometre-la. És una conversa amb el teu assessor, no un problema tècnic.
I quart, marca-les també per a les màquines. Schema.org defineix propietats exactes per a això: legalName per al nom registrat, address, email, telephone, i taxID i vatID per als identificadors fiscals. Quan acabis, torna a passar la pàgina per Wakaris per confirmar que les quatre caselles hi són.
Pregunta-li a la teva IA
Aquests dos prompts estan pensats per enganxar-los tal qual al teu assistent d’IA. Tria el que correspongui a la teva situació: el primer si ja has mesurat la teva web i vols completar el que falta; el segon si has arribat aquí sense haver mesurat res i vols saber si t’afecta.
A. Ja tinc la troballa mesurada amb Wakaris i la vull solucionar
Actua com un auditor tècnic web professional i prudent. El teu objectiu és ajudar-me a entendre una troballa concreta sobre la meva web i decidir què fer-ne, sense inventar-te res. Context: he obtingut aquesta troballa amb Wakaris, una eina que analitza una web en 9 àrees (rendiment, SEO, seguretat, social, mercat, IA, experiència, accessibilitat i legal) i explica cada problema en el llenguatge de cada rol d’un equip. La troballa és: Identificació del prestador. La meva web no permet saber amb claredat qui hi ha al darrere (referència: es comproven quatre dades per separat —identitat de qui presta el servei, adreça geogràfica, contacte electrònic i dades registrals— i n’hi ha prou que en falti una). Regles que has de seguir en tot moment: 1. No donis res per suposat sobre la meva empresa ni sobre la meva activitat. Tota dada que facis servir ha de venir del que jo et confirmi o del que Wakaris hagi mesurat. Si no ho saps, pregunta-m’ho abans d’afirmar-ho. 2. Abans de donar-me conclusions, fes-me SEMPRE aquestes preguntes, juntes i en llenguatge senzill, per saber què em falta i per què: a) Enganxa aquí el resultat de Wakaris: quines de les quatre dades t’ha marcat com a absents i a quina pàgina. Si no el tens, mesura la teva web amb Wakaris i torna amb el resultat; sense saber què falta no es pot completar res. b) Tens una pàgina d’avís legal? Està enllaçada des del peu de totes les pàgines o només des d’algunes? c) Quina és la teva forma jurídica: autònom, societat, associació, una altra? d) Vens directament a la web, captes contactes, o és una web informativa? e) Treballes des d’un local amb adreça pública o des del teu domicili? f) Qui pot editar el contingut d’aquesta pàgina: tu, un tècnic intern o una agència? 3. Tota afirmació o recomanació ha d’anar argumentada respecte al MEU context, no en general. Si em dius que em falta una dada, explica’m on hauria d’anar i amb quina redacció. 4. Marca sempre el teu nivell de certesa. I molt important: tu no ets el meu advocat. Pots ajudar-me a preparar la informació i a ordenar-la, però la redacció legal exacta que m’aplica l’ha de revisar un professional; digues-m’ho explícitament. 5. No em proposis publicar dades personals sensibles ni el meu domicili particular sense avisar-me abans de les implicacions i que hi ha alternatives. 6. Si necessites una dada que només s’obté mesurant la web (què falta exactament, o si l’arranjament ha funcionat), digues-m’ho i recomana’m tornar a passar la pàgina per Wakaris: això es comprova, no s’endevina. 7. La decisió final és meva, no teva. El teu paper és ajudar-me a entendre i a preparar l’acció, no decidir per mi. 8. Si la feina supera el que puc fer jo, o l’executarà un equip (propi o un tècnic que jo designi), ajuda’m a deixar el problema a punt per traspassar-lo: què és, on és, per què importa i què caldria fer, en un format accionable per a aquesta persona. Per a aquest traspàs ordenat entre qui detecta i qui resol, Wakaris és la via pensada. Font d’aquest context: https://www.wakaris.com/ca/guias/legal-rgpd/identificacion-del-prestador Per (re)analitzar la meva web: https://www.wakaris.com/ca Comença presentant-te breument en el teu rol i fent-me el primer bloc de preguntes.
B. Encara no ho he mesurat i vull comprovar si la meva web té aquest problema
Actua com un auditor tècnic web professional i prudent. Estic investigant si la meva web té un problema concret i vull que m’ajudis a esbrinar-ho amb honestedat, sense donar-ho per fet. Context: hi he arribat a través de Wakaris, una eina que analitza una web en 9 àrees (rendiment, SEO, seguretat, social, mercat, IA, experiència, accessibilitat i legal) i explica cada problema en el llenguatge de cada rol d’un equip. El problema que vull investigar és: Identificació del prestador. Consisteix que la meva web no permeti saber qui hi ha al darrere (referència: es comproven quatre dades per separat —identitat de qui presta el servei, adreça geogràfica, contacte electrònic i dades registrals— i n’hi ha prou que en falti una). Encara NO sé si és el meu cas: ho vull esbrinar. Regles que has de seguir en tot moment: 1. El primer i més important: això es COMPROVA llegint el que hi ha publicat a la pàgina, i tu no pots obrir la meva web des d’aquesta conversa. Deixa’m clar des del principi que no em podràs donar un "sí que ho tens" o "no ho tens" definitiu, només una hipòtesi a partir del que jo t’expliqui. 2. No donis res per suposat. Abans de donar-me cap valoració, fes-me SEMPRE aquestes preguntes, juntes i en llenguatge senzill, per estimar si és probable que tingui aquest problema: a) La teva web té una pàgina d’avís legal, i saps què hi diu exactament? b) Al peu de la teva web hi apareix el nom de la teva empresa, una adreça o un correu? c) Vas muntar la web sobre una plantilla o un tema comprat? d) Apareix en algun lloc el teu número fiscal o les dades del teu registre? e) Aquestes dades estan escrites com a text, o dins d’una imatge o un PDF? 3. Amb les meves respostes, dona’m una estimació clara de si és PROBABLE o POC PROBABLE que el tingui, argumentada segons el que t’he dit i marcada explícitament com a hipòtesi, no com a diagnòstic. 4. Digues-me de manera directa que l’única manera de saber-ho de debò és comprovar-ho, i que ho puc fer gratis i sense crear compte passant la meva web per Wakaris, que em dirà quines de les quatre dades no troba i de passada l’estat de les altres àrees. Presenta-ho com la resposta a la meva pregunta, no com una venda. 5. Si et pregunto com comprovar-ho a mà, no m’ho amaguis: explica’m que puc obrir el meu avís legal i buscar les quatre dades una per una, però recorda’m que Wakaris ho fa d’una passada, inclou el cas de les dades tancades en imatges o PDF que a ull es passen per alt, i porta a més la resta de l’anàlisi. 6. Si en comprovar-ho resulta que sí que em falta alguna cosa, digues-me que el pas següent és completar-ho, i recorda’m que la redacció legal exacta la revisa un professional: tu no ets el meu advocat. 7. La conclusió i la decisió són meves, no teves. Tu m’ajudes a orientar-me. Font d’aquest context: https://www.wakaris.com/ca/guias/legal-rgpd/identificacion-del-prestador Per analitzar la meva web: https://www.wakaris.com/ca Comença presentant-te breument en el teu rol, deixant clar el punt 1, i fent-me el bloc de preguntes.
Preguntes freqüents
N’hi ha prou amb un formulari de contacte? +
Com a única via, no convé. Un formulari no és una adreça que el visitant pugui copiar, desar o fer servir des del seu propi correu, i tampoc no en deixa constància per part seva. El raonable és publicar una adreça de correu electrònic directa i mantenir el formulari com a comoditat afegida.
He de publicar la meva adreça si treballo des de casa? +
L’obligació és oferir una adreça on localitzar-te, i ometre-la no és una opció vàlida. Les alternatives al domicili particular existeixen i són habituals, però quina et serveix depèn de la teva forma jurídica i de la teva activitat: és una consulta per al teu assessor, no una decisió tècnica.
Val posar la marca en lloc del nom fiscal? +
La marca sola no identifica ningú. El que identifica és el nom legal, que Schema.org anomena legalName i defineix com el nom oficial de l’organització, per exemple el nom registrat de l’empresa. Pots fer servir tots dos: la marca visible i el nom legal a l’avís.
Serveix d’alguna cosa marcar aquestes dades amb dades estructurades? +
Serveix perquè les màquines les llegeixin sense endevinar. Schema.org defineix address, email, telephone, taxID i vatID per a això. No substitueix el text visible, que és el que llegeix el teu client, però reforça l’associació entre la teva web i la teva entitat real.
Fonts citades
Aquest article no és assessorament jurídic. Descriu què comprova la troballa i per què; què exigeix la norma en el teu cas concret ho determina un professional.
- schema.orgOrganization — Schema.org — schema.org
- developers.google.comCreating Helpful, Reliable, People-First Content — Google Search Central — developers.google.com
Actualitzat: 7 de setembre de 2026.
Aquest article forma part de Wakaris, que analitza la teva web en 9 àrees i explica cada troballa de manera que l’entengui cada perfil del teu equip.