El 86,4 % de les webs sanitàries espanyoles té text que amb prou feines es llegeix

Aquest estudi no avalua la qualitat assistencial de ningú. Mesura l’estat tècnic de la pàgina principal de 529 webs de salut i farmàcia, amb les mateixes comprovacions que les altres 4.061 empreses del corpus.

Convé començar pel que no destaca: és la meitat honesta de la troballa. En tres comprovacions el sector és pràcticament a la mitjana: enllaços, botons o marcs sense un nom que els identifiqui, el 72,2 % (382 de 529) davant del 71,2 %; elements que es poden prémer massa petits o massa junts, el 31,2 % (165 de 529) davant del 30,8 %; i marcatge ARIA invàlid, el 9,5 % (50 de 529) davant del 8,0 %.

El que separa el sector és el contrast: 86,4 % (457 de 529) davant del 75,5 %, onze punts. I la seva conseqüència agregada, que és la xifra dura d’aquest informe: només el 7,6 % (40 de 529) de les webs sanitàries supera les quatre comprovacions bàsiques d’accessibilitat, davant del 13,5 % del conjunt. El 92,4 % en falla almenys una, davant del 86,5 %.

Entre l’1 i el 3 de setembre de 2026, Wakaris va passar les mateixes 55 comprovacions automàtiques per 4.590 webs d’empreses espanyoles, sense excepció i sense selecció posterior, sobre una mostra que cobreix 14 sectors i 52 províncies amb la classificació assignada abans d’analitzar res.

Convé un apunt per llegir bé la xifra agregada, perquè les quatre comprovacions bàsiques que formen aquest 7,6 % són contrast visual, zoom i escalat, mida dels objectius tàctils i alternatives textuals, i no coincideixen amb les quatre files de l’apartat anterior, on apareixen a més els noms accessibles i el marcatge ARIA. Cada percentatge es calcula sobre les webs en què aquella comprovació concreta es va poder executar, i les cel·les amb menys de 30 observacions se suprimeixen per mostra insuficient.

Queden els límits del mètode: l’anàlisi és automàtica, observa la pàgina principal del domini en una sola càrrega i detecta el que és detectable des de fora, sense accés al servidor ni al gestor de continguts, de manera que troba text que no arriba a la relació de contrast exigida però no pot dir si un pacient va entendre la pàgina, i no substitueix una revisió manual ni una prova amb persones.

El públic d’una web sanitària és, per definició, el que hi veu pitjor. L’Organització Mundial de la Salut calcula que almenys 2.200 milions de persones tenen una discapacitat visual de prop o de lluny, i que la causa principal de la de prop és la presbícia sense corregir, amb 826 milions d’afectats, mentre que entre les de lluny hi ha la cataracta, amb 94 milions, i la degeneració macular associada a l’edat, amb 8 milions. És el retrat del pacient que entra a consultar un horari o un prospecte.

A Espanya, l’última Enquesta de Discapacitat de l’INE recull que 4,38 milions de persones van declarar algun tipus de discapacitat, 94,9 de cada mil habitants.

El criteri 1.4.3 de les WCAG 2.2, de nivell AA, exigeix una relació de contrast d’almenys 4,5:1 per al text normal i de 3:1 per al text gran, mentre que el criteri 2.5.8, també de nivell AA, fixa els objectius que es poden prémer en 24 per 24 píxels CSS amb cinc excepcions, i l’1.4.4 exigeix que el text es pugui ampliar al 200 % sense perdre contingut ni funcionalitat.

El que ve a continuació són hipòtesis de treball, no conclusions de l’estudi. Les dades diuen què passa; el perquè s’ha de raonar.

La primera és estètica, i és la més forta. La identitat visual sanitària tendeix al gris clar, al blau pàl·lid i al verd menta sobre blanc: transmet netedat i calma, i produeix just les ràtios que fallen. El gris mitjà sobre blanc és agradable de mirar a la pantalla del dissenyador i desapareix a la del pacient.

La segona és que l’error no es nota des de dins. Qui decideix els colors sol tenir bona vista, una bona pantalla i una oficina amb llum controlada. El contrast és l’únic dels quatre que no dona cap error visible: la pàgina funciona, simplement costa llegir-la, i ningú no escriu per queixar-se’n.

La tercera és que el text de baixa prioritat es degrada a propòsit. Horaris, notes al peu, condicions, avisos d’última hora: s’aclareixen perquè no competeixin amb el missatge principal. En una web sanitària aquest text secundari és sovint el que el pacient ha vingut a buscar.

Comença per mesurar la teva pròpia web: aquestes xifres descriuen un sector, no ningú en concret. Passa la teva portada per Wakaris i queda’t amb la llista de troballes d’accessibilitat.

U: apuja el contrast del text de cos fins a 4,5:1 sobre el seu fons. A la majoria de les webs és tocar dues o tres variables de color al full d’estil, i arrosseguen amb elles totes les pàgines. És l’arranjament amb més efecte per menys feina, i el desenvolupa la guia de contrast visual. Dos: revisa el text atenuat a propòsit —horaris, notes, avisos— i decideix quin és realment secundari.

Tres: comprova que la pàgina es deixa ampliar al 200 %, que és el que fa mitja consulta per llegir-te; ho explica la guia de zoom i escalat. Quatre: dona als botons i enllaços que es poden prémer 24 píxels de costat com a mínim, segons la guia de mida dels objectius tàctils. Cinc: escriu el text alternatiu de les imatges amb contingut, com detalla la guia d’alternatives textuals.